Cementiri Municipal
Riera de la Salut; Rambla Marquesa de Castellbell
El 1847, les raons demogràfiques i l’esperit higienístic que impregnava l’època van aconsellar la construcció d’un nou cementiri, desapareixent el que hi havia entorn de la parròquia. El nou cementiri, de titularitat municipal, va ser ubicat a les afores de la població. En l’actualitat, el creixement demogràfic s’ha anat cada vegada apropant més al cementiri i, fins i tot l’ha ultrapassat engollint-lo dins l’espai urbà habitat. En l’interior del recinte destaquen alguns panteons, gairebé tots ells situats prop de la capella, que entronquen amb l’estil del període del Modernisme.
Panteó Família Bertrand
Panteó construït probablement en la darrera dècada del segle XIX. Aquest panteó aïllat, centralitzat i envoltat per una barana de ferro pren la forma de templet piramidal truncat, de parets inclinades i cobert per un frontó coronat per una creu. En el timpà del frontó hi ha inscrit: “A la Memoria de Manuel y Antonia, sus hijos”. Les dues portes reixades de dues batents, que donen accés a l’interior, mostren un motiu quadrat on s’hi reprodueixen les lletres de l’alfabet grec “alfa” i “omega” –a manera de principi i fi- ; aquesta mateixa forma quadrada la trobem en el pany on hi figuren el nom de Manuel Bertrand Cortalé (24-III-1884) i el d’Antonia Salsas Calua (14-II-1890).
Manuel Bertrand va ser l'industrial, afincat des de 1846 a Sant Feliu, que crearia una de les principals fàbriques tèxtils “Can Bertrand”. L'estil del panteó, propi del segle XIX, mostra un cert eclecticisme amb algunes influències neoegípcies i amb d'altres, com la part inferior de la reixa, més en sintonia amb el Modernisme.
Panteó-capella Família J. Ribas Cañameras (1917)
Rafael de Sorarrain i Milans del Bosch
Arquitecte (títol 1891)
És un panteó-capella aïllat situat en un dels extrems de l’espai reservat. El precedeix un espai rectangular encerclat per una barana on s’alternen pilars de formigó i reixes de ferro. És aquí on hi ha la làpida per accedir a l’interior del panteó.
Va ser projectat per l’arquitecte Rafael de Sorarrain, el 1917, en estil neogòtic. La part més important del projecte va ser la capella limitada en els extrems per pinacles amb gablets i coronada per una coberta a quatre vessants recoberta per teules en forma d’escates vidrades de color negre i situant-hi un pinacle, en la part central. En la porta central podem trobar l’arc ojival rematat en floró i en la zona del timpà un baix relleu, realitzat en bronze, on s’hi reprodueix la Verge sostenint el Crist mort. En la part inferior hi ha inscrit: “Familia J. Ribas Cañameras”. En les parets laterals hi figuren finestrals neogòtics, emmarcats per arcs ojivals amb gablets acabats en florons i amb vidres de colors.
Panteó Família Molins
És un panteó aïllat, en què se li ha situat, en un dels extrems, un pinacle-templet neogòtic coronat per una creu de ferro i, l’espai que el precedeix queda encerclat per una barana de ferro. La làpida que dóna accés a l’interior del panteó, on hi figura inscrit: “A. Molins Cañameras y família”, mostra una profusió de sanefes realitzades amb petites tessel·les i fragments de mosaic en trencadís. La sinuositat de la sanefa on hi figura inscrit el nom té una filiació clarament modernista. D’altra banda, els detalls del terra que encercle la barana de ferro –també lleument modernista- ens evidència clarament l’ofici al qual estigué vinculada la família Molins: el del ram de la construcció.
Panteó Família ("Ricard")
Al costat dret de la capella del cementiri hi ha el panteó de la “Família Ricart”, tal com ens indiquen les lletres de la porta d'accés. El panteó pren la forma d'una gran portalada realitzada en pedra artificial amb un gran arc de punt rodó on hi ha inscrit en la part superior del timpà el nom de la família i una creu llatina que s'estén de dalt a baix fent de divisió entre les dues reixes de ferro. Cal destacar els capitells de fulles d'acant de les pilastres que emmarquen la porta i el dibuix ple de sinuositat dels reganyols; molt en sintonia amb el Modernisme.