Diverses cases del carrer Laureà Miró, 1910 - 1930

Ctra. Laureà Miró, 29, 51, 97, 138, 163 i 278-280

Casa Camprubí

C/ Laureà Miró, 29
Autoria desconeguda

Casa Joan Prats, 1910

C/ Laureà Miró, 51 - restaurada vers 1990 i modificada
Gabriel Borrell i Cardona, arquitecte

Forn Torrents

C/ Laureà Miró, 97,
C/ Laureà Miró 138

Cal Bausili, 1930

C/ Laureà Miró, 163 - ampliació de la segona planta
Josep Masdeu i Puigdemasa, mestre d'obres (Barcelona, 1851 - 1930; títol 1872)

Dues cases aparellades, 1925

C/ Laureà Miró, 278-280
Autoria desconeguda

L’actual carrer Laureà Miró era l’antiga carretera Reial que va ser construïda per ordre de Carles III en el segle XVIII, convertint-se en un eix de comunicació important entre tots els pobles del Baix Llobregat. Moltes cases que s’ubiquen a la carretera tenen el seu origen en el segle XVIII; d’altres es construiran al llarg del segle XIX i, progressivament, s’aniran transformant amb noves construccions o per la modificació de les existents.

En la selecció que hem fet la majoria són cases unifamiliars, entre mitgeres, algunes encara d’una sola planta, però en la majoria hi trobem una o dues plantes més. Només d’algunes d’elles s’ha pogut obtenir l’autoria de l’obra. Per bé que la majoria continuen tenint el caràcter unifamiliar i, algunes, incorporen el negoci en la planta baixa, indicaríem com a fet diferent les dues cases aparellades de planta baixa i planta pis, dels números 278-280 que al tractar-se d’una altra tipologia entraria dins la consideració d’una casa de veïns. Seria un clar exemple de fer més rendible la propietat, amb diverses famílies que habiten l’edifici. La cronologia també ens indica un temps bastant ampli, des de 1910 fins 1930, en el qual continua encara amb certa vigència en les construccions l’aplicació d’elements decoratius que provenen del Modernisme.

Casa Joan Prats - n.51

Cal Bausili - n.163

Hi ha uns materials de factura artesana que es potencien i que apareixen en la majoria d’aquestes construccions. La ceràmica té una aplicació destacada i és la que ens apareix com una constant. La modèstia dels mateixos encàrrecs podia perfectament integrar aquest material sense que repercutís en el cost final de l’obra, mentre que s’obtenien uns resultats clarament de distinció i indicatius de l’esperit de modernitat que comporta el Modernisme. El nou valor de contrast cromàtic que s’afiança amb el Modernisme queda plenament reflectit amb l’ús d’aquestes aplicacions que, a vegades, hi són per remarcar l’estructura de la construcció quan se’ns presenta en bandes horitzontals. En d’altres casos és emprada en les impostes de les obertures; o d’altres vegades, en els remats, en forma de florons o situant-les en els balcons.

En aquest conjunt de cases del carrer Laureà Miró no hi ha l’aplicació de la tècnica de l’esgrafiat, un aspecte que requeria la intervenció, posterior, d’una persona especialitzada en aquest treball i, per tant, podia augmentar el preu final de l’obra. Potser, per part del propietari la seva predilecció era la decoració en ceràmica.

Casa Camprubí - n.29

Forn Torrents - n.97 i n.138

El recorregut ens punteja, des d’un extrem a l’altre el carrer Laureà Miró, tot i la modèstia d’aquesta arquitectura domèstica de caràcter suburbà, la descoberta d’un seguit de construccions d’un valor patrimonial important perquè ens remet a un temps històric concret i que, sortosament, ha pogut sobreviure, malgrat les ulteriors transformacions a les quals s’ha vist sotmesa bona part de la comarca del Baix Llobregat. La manca de catàlegs i estudis que valoressin aquests béns patrimonials ha actuat en detriment de la mateixa.

Dues cases aparellades - n. 278-280