La plaça de l'Estació
Plaça de l'Estació
Degut a les obres del soterrament de les vies del tren, l’Estació de Sant Feliu va ser enderrocada. Els principals elements originals que contenia van ser desmuntats prèviament i conservats. Mantenim la informació relativa a l’estació tot i que ja no sigui visitable.
Per iniciar el nostre itinerari ens situarem a la plaça de l’Estació, ja que esdevé un dels llocs neuràlgics dels canvis que afectaran la imatge urbana de Sant Feliu. La dinàmica social, cultural i política que es viu a principis del 1900, del temps del Modernisme, configura un nou món urbà modern que de mica en mica es va afirmant. Es produeix l’obertura de carrers del que abans eren simples camins o torrenteres; es perllonguen antics vials, comencen a aparèixer rambles, avingudes, places; fins i tot es dóna l’aparició de petits eixamples. Es porten a terme mesures d’higienització (clavegueram, enllumenat...); sanejament de rieres; construcció de serveis (mercats, escorxadors, escoles...) i de seus socials. Els uns, reflex de les necessitats de la vida moderna a la que al·ludíem i, els altres, del vitalisme associatiu que ha mantingut al llarg dels anys tant la comarca com Sant Feliu. Si a aquestes transformacions hi sumem la construcció o modificació d’habitatges i de noves residències suburbanes no hi ha dubte que el canvi substancial d’imatge és extremadament important en aquest període històric.
Efectivament, el 1902, el qui era en aquells anys arquitecte municipal de Sant Feliu, Gabriel Borrell i Cardona, presentà a l’Ajuntament la nova planificació coneguda com “Pla d’Eixample”. Borrell havia nascut a Sabadell el 1862 i obtingué el títol d’arquitecte el 1887 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on també exercia com a professor de l’assignatura d’Arquitectura legal.