Jardins de la Torre del Roser
Els jardins de la Torre del Roser es troben situats en el centre de la ciutat. La seva construcció és relativament moderna i està molt vinculada a la història de la línia del ferrocarril entre Barcelona i Martorell de mitjans del segle XIX. La finca, que té una extensió de 0,5 hectàrees, està situada davant de l'estació del tren. En l'any 1984 l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va adquirir l'edifici de la Torre del Roser i els seus jardins.
Als seus jardins podem observar espècies vegetals com el margalló, palmera datilera, pins, lledoners i una zona de rosers tocant amb l’àrea infantil. Destaca l’espectacular Eritrina de flors tubulars taronges, exòtica i molt singular.
En els jardins està el conjunt escultòric Matèria Gris, obra de l'artista santfeliuenc Lluís Sans.
Vols fer activitats al parc?
Normes d'ús
Porteu el gos lligat
Recolliu les deposicions dels gossos
Utilitzeu les papereres
Respecteu la natura
No és permès
Fer soroll
Fer foc
Collir flors
Donar menjar als animals
Fauna
Garsa Pica pica
- Originària de casa nostra. És el símbol festiu de la Festa de Tardor.
- En aquest parc descansa i s’alimenta, trobant-hi altre tipus de recursos que l’ajuden a completar el seu ampli ventall d’aliments.
Tudó Columba palumbus
- Originari dels boscos europeus, s’està desplaçant cap a ambients més humanitzats, on li resulta més fàcil cercar menjar i fugir de certs depredadors.
- S’alimenta de fruits, llavors i glans.
Pitroig Erithacus rubecula
- Originari dels boscos humits centreeuropeus.
- Alimenta els pollets amb insectes, però la resta de l’any menja petits fruits i baies.
- Molt característic el color taronja del pit, que presenta la majoria de l’any.
- Ocell molt confiat i tafaner. Cerca petits insectes a qualsevol punt on detecti terra remenada.
Mallerenga carbonera Parus major
- Originària de casa nostra.
- Gran consumidora d’insectes i a l’hivern de menjars rics en greixos.
- El més gran de les mallerengues, espècies que ocupen les caixes-niu que es col·loquen als arbres. La franja negra que travessa les seves parts frontals li dona nom i ajuda a diferenciar-la de la resta de mallerengues.
Merla Turdus merula
- Present a tota Europa.
- Gran depredadora de cucs de terra.
- És responsable sovint dels cants que ens desperten a mitja nit, una adaptació a poder ser escoltats enmig d’ambients amb tant de soroll. Mascle de color negre i bec groc vers femella marronosa.
Tallarol cap negre Sylvia melanocephala
- Exclusiu dels països de la llera del Mediterrani. A l’estiu s’alimenta d’insectes, fora d’aquesta època és un gran consumidor de fruits i baies.
- Un dels ocells mediterranis per excel·lència, sempre lligat als matolls típics del nostre clima.
- Molt difícil d’observar pel seu caràcter tan amagadís, encara que es detecta ràpidament si es coneixen les veus que emet.
Flora
Pi blanc Pinnus halepensis
- Té l’escorça de color gris clar, d’aquí el seu nom. És de ràpid creixement.
- La seva fusta es destina a l’elaboració de cel·lulosa.
Palmera canària Phoenix canariensis
- Originària de les illes Canàries, ara és una palmera decorativa.
- Antigament se n’aprofitava tot, inclosos els fruits, que no són tan saborosos com els dàtils, fins i tot el prat dels ramells de les flors per a l’elaboració d’escombres.
Margalló Chamaerops humilis
- Arbre endèmic de l’àrea mediterrània, que s’utilitza per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. Els seus fruits són comestibles.
Palmera datilera Phoenix dactilífera
- Espècie molt resistent i adaptable a diferents tipus de sòl. Molt apreciada pels seus ensucrats fruits, els dàtils.
Lledoner Celtis australis
- Arbre molt vigorós i longeu de copa esfèrica, antigament molt preuat per fer eines.
- Els seus fruits, els lledons, s’utilitzen per fer melmelades.
Washingtonia Washingtonia sp.
- Palmera originària del sud-est dels Estats Units, on les seves fulles s’usaven als enterraments.
- Actualment es cultiva com a planta ornamental, i no tolera massa bé el fred ni la humitat.
Imatges del parc, feu clic sobre la imatge per ampliar-la:
Veure situació al plànol