Itinerari pel patrimoni modernista

Dra. Mercè Vidal i Jansà

La majoria de pobles i ciutats de la comarca del Baix Llobregat experimenten al tombant del segle XX un canvi substancial. Es pot afirmar que és aleshores quan el creixement econòmic i urbà actua en la transformació del paisatge per esdevenir, aquest, marcadament urbà.  Un paisatge que durant llargs períodes, fins i tot, durant  segles, havia mantingut la mateixa fesomia es veurà afectat i, en bona part,  això serà degut a l'increment de nous eixos de comunicació i, a la vegada, d'un creixement demogràfic.

Sant Feliu de Llobregat, denominada en temps de la segona República "Roses del Llobregat", es troba només a uns 10 km de la gran capital, Barcelona. Per tant, la proximitat amb la mateixa juga un paper primordial de flux, d'intercanvi, d'interrelació amb ella i, a la vegada, amb les poblacions del seu voltant. L'arribada de la línia fèrria de Barcelona a Tarragona, el 1854, i la implantació d'indústries afavoreix que hi hagi un creixement de població: l'any 1900 hi ha 3.314 habitants, mentre que al 1920 s'arriba als 4.406 habitants.

La presència des del darrer terç del segle XIX d'indústries dedicades al ram tèxtil (Can Bertrand 1861; Solà i Sert –coneguda també com Can Corrons- 1894 i, aquest mateix any la creació de Can Güell, dels germans Vila), afavoreixen un augment demogràfic i el desplaçament paulatí del món agrícola vers l'industrial. Noves inquietuds culturals i socials donaran pas a la constitució d'entitats cíviques com el Casino (1879); l'Ateneu (1881) i la Unió Coral (1892).