Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Link to ObjectExecute action
Salta al contingut
09/12/2024 01:48:35

Idioma

Identificació

Pàgina inicial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Cercador global

Menú superior

Menú principal

La prehistòria

El terme municipal de Sant Feliu de Llobregat ha estat poblat per l'ésser humà des de fa 250.000 anys, durant el paleolític. A la ciutat també s'han trobat restes materials del neolític, període en el qual els homes i les dones van passar de ser exclusivament caçadors i recol·lectors a dedicar-se a l'agricultura i la ramaderia. El jaciment de la cova de l'Or, a Santa Creu, de fa aproximadament uns 7.500 anys, n'és una mostra.

El paleolític. L'arribada de l'home fa 250.000 anys

Els homes i les dones obtenien directament de la natura, mitjançant la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres, els aliments que no sabien produir. La caça facilitava carn, pell, ossos o banyes i afavoria al mateix temps el desenvolupament de la intel·ligència i el treball en grup.

A Catalunya, la fauna més habitual la constituïen el mamut, el rinoceront pelut, l'ós de les cavernes, bisons, cavalls, rens i bous mesquers. Les persones eren nòmades i s'agrupaven en petites comunitats.

Les eines que empraven eren còdols poc treballats, obtinguts a base de colpejar-los amb un altre còdol. A Sant Feliu s'ha localitzat un dels quatre jaciments existents a tota la comarca, probablement el més antic, d'uns 250.000 anys. Les destrals trobades a les terrasses properes a la masia de ca n'Albereda són un referent obligat del paleolític a Catalunya. 

El neolític (6000-2500 a C). Els primers pagesos del pla

La domesticació de plantes i animals provocà un augment demogràfic i la sedentarització. El conreu de cereals i de llegums es completava amb ramats de cabres i ovelles, i la cria de porcs i bous. Aquests homes, amb les destrals de pedra polida, van començar la primera desforestació, mentre persistia la cacera d'animals salvatges. Navegaven per la Mediterrània i mantenien contactes comercials al llarg del Llobregat.

Durant el neolític antic es van habitar les coves de l'Or, situades a la muntanya de Santa Creu d'Olorda, i entorn del 4000 o 3800 aC va començar l'explotació de les mines de can Tintorer, a Gavà. El neolític mitjà es caracteritzà pel ritus funerari dels sepulcres de fossa. El que s'ha trobat a la Riba, prop de la masia de ca n'Oliveres (Sant Just Desvern), és fins ara l'enterrament més antic d'aquesta zona.

Les coves de l'Or van ser progressivament abandonades, en aparèixer un nou assentament més a prop del pla, a la zona de les Grases.

El fet que al Baix Llobregat no s'hagin trobat les tombes megalítiques del neolític final, no ens ha de fer pensar en un despoblament del pla.

Salta a la part superior