2. La comunitat veïnal

Des d’unt punt de vista sociològic, les comunitats de veïns i de veïnes són, en el fons, productes culturals i socials que van acord amb el context històric en el que es troben. Actualment, degut a la crisi econòmica i els canvis socioeconòmics que s’han produït, les comunitats veïnals han esdevingut espais on s’han hagut de compartir i redefinir unes noves normes de convivència més ajustades a la pluralitat d’orígens i condicions socials del veïnat . Ja no només són els propietaris i propietàries i els inquilins i inquilines qui hi conviuen, sinó que l’espectre veïnal s’ha ampliat, assumint una realitat social que demanda insistent i necessàriament acceptar un nou tipus de veïnatge, més inclusiu.

A les comunitats, hi trobem veïns i veïnes que no tenen cap tipus de vinculació legal formal amb la propietat. Aquesta nova forma de veïnatge no implica estar fora de les normes i la convivència de la comunitat. Per tant, s’ha de promoure el respecte i la igualtat de tracte des de la promoció de la convivència.

Amb tot, la comunitat veïnal esdevé un espai d’inclusió, participació, col•laboració i cooperació, fonamentat en els principis de democràcia i igualtat. La democràcia dins de la comunitat és quelcom essencial a l’hora de prendre les decisions, garantir la transparència, escoltar per igual la resta de veïns i veïnes i donar legitimitat a les decisions i acords adoptats.

No podrem aconseguir un bon veïnatge a les comunitats veïnals d’avui en dia si no apostem per la igualtat dins d’aquestes i respectem la diversitat de realitats que viuen els veïns i veïnes, els seu lloc d’origen, la seva identitat cultural, els seu gènere i la seva orientació sexual. Per tant, la comunitat veïnal pot actuar com a motor de canvi i de lluita per disminuir les desigualtats socials que es viuen fora dels immobles.

Després de l’àmbit familiar, les escales de veïns són el primer nivell de la societat, on cal aplicar una governança democràtica, transparent i igualitària.