Diverses cases del carrer Joan Maragall, 1907 - 1933
c. Joan Maragall, 15, 87-89, 97, 110 i 151
Casa Camil Tous, 1924
C/ Joan Maragall, 151
Vicenç Repullés, enginyer
*Casa de veïns de Josep Colominas, 1907
C/ Joan Maragall, 110
Ramón Ribera i Rodríguez, mestre d'obres (títol, 1873)
Casa Dolors Vergés i Nuri, 1933
C/ Joan Maragall, 97
Nicolau M. Rubió i Tudurí, arquitecte (1891 - 1981; títol 1916)
Casa Ramon Baleta, 1933
C/ Joan Maragall, 87-89
el mateix propietari
Casa Antoni Bausili i Mayol, 1929
C/ Joan Maragall, 15
Josep Masdeu i Puigdemasa, mestre d'obres (Barcelona, 1851 - 1930; títol 1872)
L’actual carrer Joan Maragall era l’antic carrer denominat del Masovernou i, de fet, abans de ser projectada la carretera Reial era el camí que portava des de Sant Just Desvern fins a Sant Feliu.
Moltes de les cases de la carretera Reial, els darreres de les parcel·les, donaven al carrer Joan Maragall. Amb els anys moltes d’aquestes parcel·les, molt llargues, van dividir-se en dues construint-se els habitatges amb façana al carrer Joan Maragall que avui hi trobem.
A través de la selecció que hem realitzat podem constatar diversos aspectes: la majoria són cases unifamiliars entre mitgeres, de planta baixa i una planta pis. En algunes s'intenta situar un habitatge en la planta baixa amb accés individualitzat en un dels costats i, així, destinar la planta pis a un altre habitatge. Algunes van ser projectades per mestres d’obres, d’altres per arquitectes i, també, per un facultatiu que era enginyer. També veiem que cronològicament es constata com el Modernisme va perviure des de principis del segle XX fins ben entrats els anys 20, ja fos perquè qui feia l’encàrrec volia i li agradava aquest nou estil o perquè el tècnic també mantenia les característiques estilístiques i el constructor hi aplicava petits elements ornamentals en sobreportes, sobrefinestres o en el tester de les façanes de ceràmica decorada –provinent de Pujol i Bausis, d’Esplugues de Llobregat, com la roseta blava de la casa núm. 87-88 dissenyada per Puig i Cadafalch, al costat d’altres motius provinents d’altres industrials- o trobar-hi petits fragments en trencadís. En conjunt són les petites notes de cromatisme que ens indiquen, tot i la moderació que hi predomina, el lligam modernista. La varietat de solucions adoptades en els testers, uns amb corves mixtilínies (núm. 151, núm. 97); amb escalonat (núm. 87-88) o amb la combinació mixtilínia i de frontó (núm. 15). Tots els paraments són d’arrebossat mantenint el caràcter artesanal així com les baranes de ferro dels balcons realitzades en forja.
Casa Camil Tous
Casa Antoni Bausili i Mayol
Destacaríem la casa de veïns del número 110, ja que es tracta d’un habitatge col·lectiu o casa de veïns, tot i tenir pràcticament el mateix ample de façana que la resta i, en canvi, assolir una alçada de planta baixa i tres plantes. En aquest cas, assistim a voler fer, per part del propietari, molt més rendible la seva propietat. L’edifici, projectat pel mestre d’obres Ramon Ribera, distribueix molt ordenadament els buits i plens i mostra, d’altra banda, l’aplicació sota els balcons del cap d’una figura inspirada en les fades modernistes amb els cabells rinxolats que descriuen el ritme de corves tant característic d’aquest estil. Aquestes aplicacions decoratives van ser realitzades en motllo. Tot l’edifici adoptà el cromatisme vermellós en el parament.
Casa de veïns de Josep Colominas
Casa Ramon Baleta
Diverses cases del carrer Joan Maragall.mp3