Segurament el lector no ho recordarà però un ja llunyà 2006 el Parlament de Catalunya bullia amb el debat de si les seleccions catalanes haurien/podrien participar en competicions oficials internacionals. L'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, afirmava que li agradaria veure les seleccions catalanes amb ple reconeixement. En canvi el seu successor a la candidatura de la presidència, en Montilla, deia que no "és bo barrejar esport i política".

Aquest sempre ha estat el mantra del "no" nacionalisme espanyol del PSC, sempre que el debat del reconeixement de les seleccions catalanes ha intentat treure el cap a la palestra, o sempre que les victòries esportives del Barça, s'han simbolitzat com una victòria col·lectiva del País.

Però és clar, que darrera d'aquest mantra s'amaga l'autèntica lliçó que ens volen donar, només són uns qui poden barrejar política i esport, i són ells, els qui es senten representats per la selecció espanyola.

Perquè, no ens enganyem, això és el que va passar diumenge en tants ajuntaments governats pel PSC, amb la instal·lació de pantalles gegants per seguir la final de la Eurocopa, es va fer un magnífic exercici de barrejar política i esport. Doncs perquè es va organitzar des de les institucions públiques i perquè es va fer amb despesa pública, així de senzill.

Després està el curiós cas d'aquest ajuntament com Sant Feliu, que no fa ni un any en un acte públic a l'Auditori del Palau Falguera afirmava que la caixa estava del tot buida degut a la mala gestió de l'antic govern. O una de dos, o la caixa no era tant buida, o la manca de sentit comú ha portat ara a fer una despesa supèrflua en temps (segons ells) de vaques grasses.

Finalment, ha passat del tot desapercebut, per sort d'ells, que aquesta instal·lació de la pantalla gegant per seguir la final de la Eurocopa ha estat feta per un govern on hi participa el partit alfa dels partits independentistes, és a dir Junts per Catalunya. Si, ningú ho recorda, però Junts per Catalunya a través de la seva filial santfeliuenca Tots Som Sant Feliu, ha permès per acció o per omissió aquesta barreja flagrant entre política i esport. Perquè no em sentit cap manifestació queixant-se, o estant-t'hi en contra dels seus representants a la ciutat; la qual cosa no és d'estranyar, d'altra banda.