Casa Bonaventura Raspall, 1915

Passeig Nadal, 22-24; c. Vidal i Ribas, 38

Gabriel Borrell i Cardona

Arquitecte (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944; títol 1887)

Bonaventura Raspall era un dels principals importadors i exportadors de fruites de Sant Feliu, especialitzat en bananes. L’empresa ja des de 1886 es dedicava a l’exportació, fet que li va permetre participar i obtenir una reconeixença en certàmens, tant de Barcelona com internacionals. Quan el 1915 encarregà la construcció de la seva casa en el projecte de Borrell tan sols es dibuixà la volumetria de la casa, composta de planta baixa, planta pis i terrat a la catalana, amb les respectives obertures en les que hi domina la verticalitat.

La casa situada en xamfrà té tres façanes, orientada una d’elles en el pati posterior que s’integra a la parcel·la. La façana principal, orientada al passeig Nadal, queda clarament diferenciada de la resta per situar-hi la porta d’accés a l’habitatge, flanquejada a banda i banda per finestres i, en el costat esquerra, un portal més gran que en origen feia les funcions de magatzem de la fruita i empaquetatge per a l’exportació. Ha estat amb posterioritat que s’ha practicat un nou accés a l’habitatge en la façana lateral que dóna al carrer Vidal i Ribas.

Probablement el fet que hi hagi una gran profusió d’ornamentacions respongui al desig del mateix propietari i al seu executor -el constructor Molins- que enriquia moltes vegades el treball de l’arquitecte. En aquest cas, com hem indicat, en el projecte d’en Borrell no hi figura cap element ornamental.

En aquest edifici hi veiem  la incorporació de policromia a través de la sanefa de ceràmica –emmarcada per una filera de maons- que recorre i talla horitzontalment les dues façanes visibles des dels dos carrers. Es tracta de ceràmica vidrada provinent del centre productor Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat i, concretament, són els models que dissenyà per a l’esmentada empresa l’arquitecte Antoni M. Gallissà. En les impostes de finestres i balcons –on hi podem apreciar la solució d’una imposta escalonada-  també s’hi incorporà motius ceràmics decorats –disseny dels models d’en Gallissà- i en la part del sòcol del terra del balcó.

Una àmplia cornisa a manera de barbacana o voladís recorre tota la part superior i en la zona del fris, novament, hi ha aplicació de ceràmica en tot el perímetre de l'edifici. Destaca, sobretot, la barana del terrat resolta com una cresteria  ondulant  que conté motius esgrafiats que reprodueixen de manera estilitzada elements florals i garlandes.

Finalment, destacaríem els plafons esgrafiats que a manera de grans medallons figuren entre les obertures de la primera planta de l’edifici. En la façana del carrer Vidal i Ribas podem trobar la que es refereix a la data d’acabament de l’edifici: “Año”, “1916”. La tipografia mostra una gran llibertat compositiva pròpia del moment del Modernisme. També hi trobem un altre plafó circular en el que hi ha inscrit el següent: “Exposición Internacional. Reino de España Ciudad de Barcelona” amb l’escut de la ciutat de Barcelona inscrit en el centre. Potser aquest s’acompanyava d’un altre plafó que complementava la informació sobre el certamen o el guardó que havia obtingut la Casa Raspall però, en l’actualitat, només hi resta la forma circular al malmetre’s aquest. 

Pel que fa a la façana principal, la que dóna al passeig Nadal, la distribució dels plafons respon a una composició simètrica: en cadascun dels extrems el plafó pren la forma d’una medalla, en el de la dreta, on s’hi llegeix “Exposición Internacional. Barcelona 1912. Gran Premio” i, en el de l’esquerra, s’hi llegeix “Paris 1907”. Respecte als medallons centrals, ubicats entre els balcons, el de la dreta, hi figura la següent llegenda: “Concurso de Alimentación e Higiene”, “Paris 1907” i en la zona inferior “Medalla de Oro”. Encara hom pot percebre com dins els medallons hi ha representada una figura femenina vestida amb túnica i amb uns filacteris serpentejants i, en l’altre una corona de llorer serveix per encerclar “Hygiene et Industries y Rattachant. Exposition Internationale, Paris 1907”.

Els dos medallons situats més a l'esquerra hi figura com a lema central en la part superior: “Concurso Culinario” i en la part inferior “Paris 1907”. En un d'ells hi ha la representació d'un ambient industrial amb xemeneies fumejant i  una figura femenina, estilitzada, i un peregrí; en l'altre medalló hi ha inscrit el següent. “Exposition Internationale de L'Union Philantrophique” “Culinaire, Alimentation, Hygiène” i la distinció de “Diploma de Honor”.

Tot aquest seguit d'elements decoratius situats en les façanes són clarament un signe distintiu tenint per finalitat, el mostrar, a tots els ciutadans, la importància i la rellevància obtinguda en els certàmens per la Casa Raspall a través de la participació i dels guardons obtinguts en les primeres dècades del segle XX.

Casa Bonaventura Raspall.mp3