El 9 de febrer de 1989 l'Ajuntament de Sant Feliu veta la decisió de Renfe d'invertir 50 milions de pessetes en la millora i modernització de l'estació perquè considera prioritari solucionar el problema del pas a nivell.
L’any 1988 Renfe encarrega a la seva enginyeria INECO un nou projecte de traçat de soterrament que no resol els inconvenients d'altres anteriors.
L’any 1984 la DGT realitza un projecte de traçat de soterrament que no resol els dos problemes tècnics principals: les travessies de la rieres de La Salut i Pahissa.
El 21 de juny de 1983 les associacions de veïns de la ciutat asseguren en un comunicat públic que les normes de seguretat existents al pas a nivell de Renfe són absolutament insuficients i demanen el soterrament.
El 14 de juny de 1983 una mestra va resultar morta i una altra greument ferida en ser atropellades pel tren quan creuaven el pas a nivell de Sant Feliu. El tràgic accident commociona l'opinió pública local i els veïns fan causa comú amb l'Ajuntament per a exigir de les autoritats competents la única solució viable: el soterrament. Els dies posteriors a l'accident tenen lloc diverses manifestacions per reivindicar la supressió del pas a nivell.
El 14 de febrer de 1980 el Ple de l'Ajuntament de Sant Feliu aprova l'inici de l'estudi de supressió del pas a nivell. Era el començament d'un llarg procés.