El mes de desembre de 2002 l'alcalde de Sant Feliu, Àngel Merino, i la portaveu del grup municipal del PP, Luisa Saiz, es reuneixen amb el ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, per avançar en el soterrament.
El 30 de maig 2002 el ple de l'Ajuntament aprova per unanimitat la realització d'una consulta a la ciutadania sobre el finançament de l'obra i la urbanització de l'espai lliure.
El mes de novembre 2001 l'Ajuntament proposa un conveni a tres bandes entre el Ministeri de Foment, la Generalitat i el Govern local per finançar el soterrament.
El 18 d'octubre de 2001 veïns del barri de La Salut i l'Associació de Veïns del barri Falguera constitueixen la Plataforma Pro Soterrament Complet de la línia ferroviària, amb l'objectiu de pressionar les administracions per tal que el tram que finalment se soterri abasti tot el casc urbà de Sant Feliu, fins més enllà de la carretera de la Sànson.
L’1 de febrer de 2001 se celebra el Ple de l'Ajuntament en el qual s'aprova per unanimitat la constitució d'una ponència unitària per al soterrament de la via, amb la finalitat d'impulsar des dels diferents àmbits institucionals les propostes d'acord necessàries per afavorir l'execució del projecte de soterrament.
El mes de novembre de l’any 2000 el Govern central destina una partida plurianual de 1.500 milions de pessetes, la tercera part del cost previst, per al projecte de soterrament de la via fèrria de Renfe en els Pressupostos Generals de l'Estat del 2001.
Durant els mesos de maig i juny de l’any 2000 l'Ajuntament de Sant Feliu presenta al·legacions al projecte constructiu de soterrament del Ministeri de Foment, per tal de garantir la connexió nord-sud de la ciutat i la circulació dels vehicles d'emergència mentre durin les obres. El Ministeri estudia les esmenes per incloure-les en el projecte constructiu.