The Penguins és una banda de música de Sant Feliu de Llobregat formada l'any 2006, amb una gran passió per la música jamaicana. Han desenvolupat un projecte únic anomenat Reggae per Xics, que combina ritmes de reggae, ska i rocksteady amb lletres pensades per al públic infantil i familiar, amb cançons pròpies i adaptacions de temes populars, sempre amb l'estil característic de la banda. Al llarg de la seva trajectòria, The Penguins han realitzat més de 200 concerts i han venut més de 12.000 còpies dels seus àlbums. Han estat reconeguts amb el Premi ARC 2015 al millor espectacle per a públic familiar.

Bona tarda, alcaldessa de la ciutat, regidors i regidores, autoritats.

Sanfeliuencs i sanfeliuenques, que no us enganyin, no us cregueu les llegendes: una rosa mai no neix sola enmig d'un desert ni d'una bassa de sang, no hi ha rosa sense roser i sense rosers no hi ha roserà.

Ens expliquem: quan fa uns dies l'alcaldessa ens va trucar per proposar-nos ser els pregoners de les festes de primavera, ens va informar orgullosa que seria la primera vegada que aquest honor recauria en un col·lectiu i no en una sola persona. Així doncs hem vingut aquí a defensar el col·lectiu per sobre l'individu, el roser per sobre la rosa.

Volem reivindicar així el conjunt d'entitats, agrupacions, associacions, en definitiva a tots els rosers que formen i conformen Sant Feliu de Llobregat.

En un roser hi conviuen roses de totes les edats. Les més vigoroses són les més joves, però si aquestes poden créixer és en part per la força que els han proporcionat les roses més veteranes.

A The Penguins ens ha passat una mica el mateix i han conviscut diverses generacions de músics amb una diferència de gairebé 25 anys entre el més petit i el més gran. Quan hem tocat arreu del territori la gent se sorprenia per aquesta barreja, però en el fons creiem que als que coneixen aquesta ciutat no se'ls feia gens estranya. Al teixit santfeliuenc també hi conviuen amb absoluta naturalitat diverses generacions que s'enriqueixen i retroalimenten entre elles, i pensant-hi bé potser és per això que a The Penguins hem viscut amb tanta naturalitat tocar pel públic adult i a la vegada pel públic familiar del projecte de Reggae per xics. 

A Sant Feliu hi ha molts rosers, però no estan aïllats, sinó que les arrels estan connectades entre sí i el polen vola d'un roser a l'altre barrejant-se i potenciant-se els uns amb els altres. Pots dividir les etapes de vida d'un santfeliuenc, i de fet fins i tot els dies de la setmana, segons l'entitat o associació en què participa.

Ha estat també el cas de The Penguins, on al llarg dels anys ens hem anat trobant amb diferents membres coincidint en altres espais com els Diables Rojos, la Jam Criu, el Cau, els Ministrils. 

Els rosers també poden ser una eina d'integració. A The Penguins tenim roses d'aquestes que les seves famílies són de Sant Feliu de tota la vida. De fet, fins i tot entre nosaltres hi ha dos penguins, el Puigi i la Mireia, que els seus pares també han fet de pregoners de les festes de primavera. Però a la vegada també tenim roses que van venir a viure aquí de menuts, i fins i tot d'altres que ja han vingut de ben grans, quan han format part de la banda. Tots en sentim santfeliuencs, i en bona part és gràcies a tots aquests rosers que ens envolten.

Amb orgull afirmem que volem que els nostres fills també puguin créixer i viure a Sant Feliu, però no podem deixar d'expressar la por de no saber si es podran permetre tenir-hi un habitatge o bé se n'hauran d'anar a viure a un altre lloc. De fet, amb prou feines ho podem saber nosaltres. 

The Penguins va néixer l'any 2006, i el que va començar sent un petit roser entre amics adolescents s'ha acabat convertint en un projecte professional del qual han arribat a formar part una trentena de músics.

L'any passat, el 2024, va ser un punt i a part amb el final de l'etapa de Penguins i el comiat dels últims membres fundadors que quedàvem a la banda. Ara la flama continua encesa amb el projecte de Reggae per xics, amb músics santfeliuencs també al capdavant. Malgrat tots aquests canvis i evolucions al llarg dels anys, sempre hem intentat ser conscients de quina era l'essència i orígens de la banda per tal de mantenir-los intactes.

Actualment, Sant Feliu també viu grans transformacions, com el soterrament, i vivim en una època en què els límits i fronteres de la ciutat comencen a difuminar-se i a encabalcar-se amb les ciutats veïnes. Vaja, que no saps si estàs a Sant Joan Despí, a Sant Feliu o a Sant Just quan creues un carrer. Un cop més, el paper d'aquest teixit associatiu i d'entitats serà clau per intentar mantenir un Sant Feliu integrador i amb una identitat pròpia.

Sabeu quantes vegades hem tocat a Sant Feliu? Fins a 37 vegades. Us expliquem, no hi ha res com fer un concert al teu poble. Pots sortir de casa caminant només 5 minuts abans de les proves de so. Després tornes a casa a dutxar-te, sopar a la teteria o a l'Ateneu, cap al concert. I en acabat una visita als pagesos per comentar la jugada i cap al llit. Creieu-nos, tocar a casa és el més semblant que hi ha a comprar el comerç local.

De fet, l'altre dia el primer missatge felicitant-me per la notícia de que seríem els pregoners de les festes de primavera va ser d'un petit comerç de la Salut on sovint vaig a comprar-hi la carn i l'embotit. Heu rebut mai un missatge del senyor Amazon o del senyor Lidl felicitant-vos? Oi que no? Doncs feu el favor de comprar també el comerç local de Sant Feliu que això també forma part del nostre patrimoni. 

No podem obviar tampoc el color roig de les roses, el color de la lluita i la transformació. I és que a Sant Feliu també hi neixen rosers que no responen a la lògica mercantil. Com a ciutadans i com a The Penguins hem tingut el privilegi de gaudir-los i que ens donessin un cop de mà sempre que ho hem necessitat. És el cas del CineBaix, el BotifarraSound, el Fet a Sant Feliu o el ja desaparegut Sant Feliu Respon que va ser el primer mitjà que ens va fer una entrevista com a banda.

Les roses també punxen i bé a títol individual o com a banda hem intentat aportar el nostre granet de sorra a diverses lluites que han aparegut a la ciutat com participar en l'organització de les festes alternatives de la Petita, aprofitar la nostra furgoneta per enganxar propaganda de referèndums declarats il·legals o bé intentant fer una crítica constructiva de la política cultural dels diferents ajuntaments, que si ves ben cerca cuiden molt els grups locals, no ens queixem, creiem que encara falta fer un projecte de ciutat on s'estructuri i sobretot comuniqui molt millor tota la cultura musical que s'hi desenvolupa, intentant també ser més curosos amb els aprofitaments dels espais i les produccions tècniques. 

Queda un tema pendent de parlar. Això que un grup de música underground rebi reconeixements de les institucions sabem que no queda gaire bé, però fixeu-vos-hi que el Mick Jagger dels Rolling Stones va rebre el títol de cavaller de la monarquia britànica i no va passar res, oi? I ben mirat ni nosaltres som estrelles del rock ni la Lourdes, la senyora alcaldessa, és la reina d'Anglaterra, i en realitat si algú ens havia de fer aquest reconeixement era lògic que fos ella ja que va ser a l'aula de música i teatre on es va sembrar la llavor del roser de The Penguins, amb el Pere, el Leandro, el Gilberto, el Carles i la pròpia Lourdes com a professors molts de nosaltres vam aprendre no només a tocar un instrument sinó també a tocar en grup.

També aprofitem des d'aquí per reivindicar un dels altres professors de música sanfeliuencs que hem tingut molts de nosaltres, el Joan Josep Blai i fem campanya ja perquè potser també a ell li tocaria ser pregoner en un futur. Ara sí, ja anem acabant. Històricament San Feliu ha estat un viver de música i han sorgit moltíssims músics, bandes, DJs des de les que gaudeixen de la música des d'una posició amateur fins a altres que han esdevingut autèntics referents nacionals i internacionals.

No és fruit de la casualitat sinó d'aquest entorn que ens acompanya. Ara sí, i de nom de tots els penguins que estem aquí al balcó i els que estan aquí baix que no hi cabien tots però que hem pogut pujar i gaudir, acabem. Quan vam començar a tocar fa més de 18 anys mai ens vam imaginar que arribaríem a publicar 14 discos i fer més de 700 concerts i menys tocant música jamaicana.

Només ens queda agrair-vos a tots, roses i rosers, per haver-ho fet possible, per cuidar-nos, protegir-nos i mimar-nos. Som qui som gràcies a tots vosaltres. I recordeu, no hi ha rosa sense roser i sense rosers no hi ha roserà.

Visca les festes de primavera, visca el Roserà de Sant Feliu de Llobregat, visca la ciutat de les roses.

Moltes gràcies.