Nil Moliner Abellan (Sant Feliu de Llobregat 1992) és un músic, compositor i cantautor referent a nivell nacional i un dels santfeliuencs amb major projecció en el panorama artístic actual. Va començar la seva carrera musical en 2005, com a cantant i guitarrista de la banda de pop-rock santfeliuenca CyBee, amb la que va grabar dos discos. En 2013 va treure el seu primer senzill en solitari, "Sale el sol". En 2020 el seu àlbum de debut "Bailando en la batalla", va arribar al top 2 de discos més venuts a Espanya.
Hola, Sant Feliu, bona tarda.
Molt Honorable President, Il·lustríssim Delegat Territorial del Govern, Il·lustríssim Sr. Alcalde, autoritats, regidores, regidors, santfeliuenques i santfeliuencs.
Que bonic, per mi és un honor fer el pregó, tot i que al principi no sabia gaire què diria fins que em van dir que parlés del que significa Sant Feliu per a mi i tot va ser una mica més fàcil.
Mai havia fet aquest exercici i trobo que és preciós, així que gràcies per aquesta oportunitat!
Tinc molta sort de ser d'on soc, de l'entorn on he crescut i de la gent que ha aparegut a la meva vida durant aquests trenta anys.
Abans de res, vull agrair a la meva família; a la meva germana, al meu pare a la meva mare, que a més avui han vingut a veure'm. Gràcies pares.
Des de petit he jugat pels carrers de Sant Feliu, amb la meva germana (beitos) amb els meus amics i amigues entenent que aquest poble era el meu refugi. I per molt que hagués d'estar a les 21:00 a casa per sopar, em donava temps a esprémer cada moment i cada carrer on tants cops he jugat, he plorat, m'he enamorat, he crescut i en resum, on he sigut molt feliç.
M'agradaria destacar algunes etapes que he viscut aquí a casa, i que m'han marcat molt.
Per començar:
Vaig anar al Salvador Espriu, després al Martí Dot, on he conegut a gent meravellosa i on vaig aprendre que Sant Feliu és casa de tothom. Crec que soc de la poca gent que voldria repetir l'ESO sencera per com de bé m'ho vaig passar.
Amb sis anys, vaig començar a jugar amb instruments a l'escola municipal de música, on el Marc García, el meu professor de guitarra i l'Armando Capote, el meu professor de bateria, que ens va deixar fa uns anys, em van ensenyar a relacionar-me amb la música d'una manera tan especial, que encara el dia d'avui són una base molt important per mi i per la meva carrera.
Tinc la sort també d'haver format part de l'Agrupament Escolta i Guia Nostra Dona de la Salut, on durant 11 anys, sense ser massa conscient, estava nodrint-me d'uns valors que més tard m'ajudarien a ser qui soc avui en dia i a complir molts dels meus somnis.
Així que, si teniu l'oportunitat, us diria que regaleu aquesta aventura als vostres petits i petites, ja sigui al CAU, a l'Esplai o qualsevol entitat d'educació en el lleure, perquè és preciós.
Una de les altres etapes són el Jordi, l'Aleix i el Marc, els meus estimats: CYBEE.
El meu antic grup de música. Tretze anys vam estar junts, veient-nos quasi cada dia.
Quasi mitja vida.
Allà va ser quan vaig començar a entendre moltes coses del meu món. Vam tocar aproximadament 36 cops al casal d'avis i 56 en aquest escenari, i cada concert ens el preníem com si estiguéssim al Palau Sant Jordi, això era el més bonic. Vam fer un màster de música i un màster de la vida. Així que moltes gràcies per tot, bonics !
Des de ben petit, que formo part dels Diables Rojos, per mi, la millor colla de Sant Feliu, perdoneu. I és que tenir l'oportunitat de formar part de la cultura popular de tant a prop, és una experiència que marca molt, tant que quan portàvem pirotècnia a la gira passada, a cada moment del concert que explotaven els focs, desconnectava de cop i aquella olor de pólvora em transportava en aquella plaça plena i les festes a punt de començar.
Tot això i moltes coses més han fet que sigui qui soc.
Visc a Sant Feliu perquè quan torno de gira o de promocions, em sento realment a casa. Allà on he crescut. Però casa per a mi no són només els carrers i aquella olor de poble, sinó per a mi, la paraula casa, és tota aquella gent que fa que Sant Feliu sigui el meu refugi.
I que és la fira de maig per mi? Doncs tot el que us acabo d'explicar.
Trobar-me després de molt temps a gent de l'escolta i l'institut, poder veure que Sant Feliu és ple de música, veure la gent del CAU tirant endavant el Butifarrasound, trobar-nos amb els CyBee, olorar la pólvora pels carrers i, sobretot, fer una cervesa amb els meus amics i amigues i amb família.
Gràcies a l'Ajuntament i a tot equip, gràcies president, imposa una mica que estigui, però alhora aprofito per dir-li que tota la bona música surt del Baix Llobregat, així que a veure si fem un Palau Sant Jordi o alguna cosa guapa aquí a Sant Feliu.
Abraçada forta, visca Sant Feliu!