Cases de Joan Batllori, 1914
Plaça de l'Estació; Passeig Nadal, 30
Melcior Vinyals i Muñoz
Arquitecte (1878 - 1938; títol 1904)
L'arquitecte Melcior Viñals, que també portà a terme diversos projectes a la ciutat de Terrassa, com la casa Alegre Sagrera (1911), avui Museu, i el Mercat de la Independència (1903-1906), realitzà l'encàrrec de Joan Batllori de construir en la zona del nou l'Eixample i davant mateix de l'Estació una sèrie d'habitatges disposats en xamfrà.
Es tractava de quatre habitatges, entre mitgeres, de planta baixa i una planta pis coronats per terrat a la catalana i situant en la planta baixa botigues. En l’actualitat la casa que feia xamfrà amb el passeig Bertrand ha desaparegut, no obstant això, el tractament unitari de tot el conjunt encara preval. Es pot observar el tractament que l’arquitecte donà a tota la façana situant una sèrie de motius ornamentals en les sobreportes i finestres, a base d’elements naturalistes, molt en sintonia amb el gust del Modernisme. Les obertures alternen solucions diverses, les unes adintellades i d’altres amb arcs rebaixats i molt més amples, però coronant-les totes amb l’aplicació de motius ornamentals de flors i de simplificats escuts romboidals. El material d’aquests motius és la pedra artificial i realitzats a través de motllos; avui s’han recobert de pintura grisa que contrasta amb la resta del parament estucat que imita els carreus i són de color més terrós. Un ampli sòcol –de color gris- recorre tot el conjunt de les façanes així com una banda àmplia també recorre la part superior creant un lligam de tot l’edifici. Els balcons descansen sobre unes grans mènsules i les baranes dels mateixos són de ferro forjat. Per bé que aquestes estan realitzades amb barrots verticals una sanefa lleugerament corvada –a manera de llaçada- destaca com a mitu central. Serà el mateix element ornamental que podem trobar en la barana del terrat alternant-se part dels barrots de ferro amb la inclusió de pilars i plafons de pedra artificial. En el projecte original l’arquitecte donà als plafons de coronament una solució esglaonada que, en l’actualitat, es percep clarament que aquesta ha desaparegut i, per tant, ha minvat el caràcter de cresteria que li atorgava a tot el conjunt.
Cases de Joan Batllori.mp3