Torre Francesc Folch (Cal Berna), 1911
Passeig Nadal, 20; c. Vidal i Ribas
Gabriel Borrell i Cardona
Arquitecte (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1944; títol 1887)
El 1911 Gabriel Borrell projectà la torre amb jardí per encàrrec de Francesc Folch i Torras –entre els habitants de Sant Feliu se la coneix com Cal Berna. Ens trobem davant d’una tipologia que difereix de les solucions que dominen la majoria dels encàrrecs integrades a una trama viària de parcel·lació més reduïda i colindants unes cases de les altres; la característica disposició de cases entre mitgeres.
La torre-xalet està disposada en una parcel·la irregular que dóna a dos carrers –Vidal i Ribas i passeig Nadal. L’arquitecte optà per situar la construcció en l’interior de la parcel·la per obtenir un espai de jardí al seu entorn. Una barana amb reixa i un barri de ferro desplaçat de l’eix de la torre li permeté obtenir un espai per a l’entrada dels cotxes i amb la zona de jardí crear una certa privacitat respecte al carrer.
La torre-xalet és un volum cúbic de planta baixa, planta pis i coberta amb terrat a la catalana. La disposició a quatre vents facilità la disposició d’obertures en funció dels espais interiors, per tant, deixà alguna de les façanes amb panys de paret completament llisos i cecs. La rotunditat del volum construït domina tot el conjunt, reforçat per aquest caràcter estructural que denoten molts dels treballs d’en Borrell. L’aparició de motllures molt pronunciades que separen una planta d’una altra i l’espai del sostre mort acaben per reforçar la seva volumetria.
En la façana de la torre més propera al barri d'accés, en planta baixa, hi trobem la porta d'entrada a l'interior de la torre. Aquesta, com també les altres obertures, està emmarcada disposant-hi un seguit de motius esgrafiats que descriuen elements curvilinis florals, en certa manera d'afiliciació modernista.
Les dues façanes principals són les que donen directament al passeig Nadal, destacant-s'hi els grans balcons amb les baranes amb balustres corvats de pedra artificial que en la zona inferior, també corvada, tenen dibuixades sanefes ondulants. Cal indicar que ja en el projecte Borrell dibuixà aquest tipus de solució; per tant, des d'un principi les pensà per caracteritzar el projecte. En la façana encarada a la zona del jardí més extens, on novament hi tornem a trobar el mateix tipus de balconades, disposà, en planta baixa, una porta per accedir directament des de l'interior al jardí.
Tot el parament del cos central imita amb la tècnica de l'esgrafiat els carreus, mentre que la planta baixa l'arrebossat és llis igual que en el coronament del terrat. En aquest cas, situà en els extrems del perímetre de la barana del terrat uns pilars limitats per l'aplicació en trencaaigües de ceràmica decorada i, en la zona central, un tester ondulat. El que es troba orientat a l'interior del jardí porta inscrita la data “1911” encerclada dins una garlanda ornamental. Entre els pilars del xamfrans i els testers-plafons podem trobar-hi una barana de ferro que descriu una lleugera forma corvada, en sintonia amb l'estil modernista.
